Com afrontar conflictes originats pel rebuig a un equipament per part del veïnat? Opinions sobre el cas dels centres on resideixen menors estrangers no acompanyats (MENA)

Ohana julio 5, 2019
 Com afrontar conflictes originats pel rebuig a un equipament per part del  veïnat? Opinions sobre el cas dels centres on resideixen menors estrangers no acompanyats (MENA)

Com afrontar conflictes originats pel rebuig a un equipament per part del veïnat? Opinions sobre el cas dels centres on resideixen menors estrangers no acompanyats (MENA)

En els darrers dies, dos fets ocorreguts al Maresme, concretament dues agressions sexuals, han fet esclatar un conflicte latent de rebuig als centres on resideixen menors estrangers no acompanyats. I dic latent, perquè la oposició i el rebuig a aquests centres, per part del veïnat dels municipis on s’han ubicat, ja va iniciar-se des del coneixement de la seva ubicació.

Ens trobem davant d’un conflicte que d’inici sembla una barreja de conflicte NIMBY (o d’aquí no) i de conflicte intercultural.

Els conflictes d’ «aquí no» o com han denominat a Estats Units els conflictes NIMBY (not in my backyard) sorgeixen com a oposició frontal a la ubicació a prop de les nostres cases d’alguns tipus de serveis, infraestructures o instal·lacions. Són serveis que tot i ser necessaris per al bé comú, generen rebuig i mobilitzacions, com poden ser els centres penitenciaris, autopistes, centres de menors, menjadors socials, dipòsits de residus, etc. En aquests conflictes el rebuig s’expressa normalment amb mobilitzacions i protestes per aconseguir l’interès dels mitjans de comunicació per pressionar els poders públics. Recordem, el conflicte que va ser molt mediatitzat a Rubí quan es va decidir ubicar un centre d’acollida per menors no acompanyats just abans de les darreres eleccions.

Però realment què origina aquest tipus de conflictes? En molts casos, s’originen per por i pel desconeixement d’aquests serveis i de les persones usuàries que els utilitzen, per exemple, por que augmenti la delinqüència, a una baixada del preu dels pisos a la zona, etc. I com podem evitar o reduir aquesta por? En primer lloc és important que se situïn on menys impacte generin, en segon lloc que les administracions facilitin informació prèvia, tinguin un diàleg continuat amb el veïnat, molta transparència, i en tercer lloc que siguin els recursos adients i es treballi per la dignificació i normalització dels serveis. Sembla fàcil però no sempre es poden garantir aquestes premisses. Hem d’entendre que els polítics i gestors públics es troben amb un conflicte entre el suposat interès general i els interessos individuals dels veïns / es que veuen amb recel la ubicació d’aquest servei o centre a prop de casa seva.

A aquest conflicte se li sumen les particularitats dels conflictes interculturals que s’originen de la contraposició de necessitats basades en les diferències culturals i que generen prejudicis, actituds racistes i xenòfobes. A més, cada vegada més a nivell general se sent parlar dels MENA’s com si fossin un col·lectiu homogeni. Sembla que s’estigui deshumanitzant el concepte MENA, i enlloc de veure’ls com a joves en risc, menors d’edat en situació irregular, totalment sols i lluny de les seves famílies, se’ls veu com un col·lectiu o grup homogeni molt aliè a nosaltres, i que genera conflictes; aquest fet facilita que s’extrapoli el comportament d’un al conjunt, especialment si aquestes conductes són negatives i fins i tot delictives.
Com a resultat de tot això, tenim l’auge del racisme i la xenofòbia, i accions violentes com les que van succeir ahir al vespre.

El que estem vivint als darrers dies al Masnou, i els episodis violents que van succeir ahir són només la punta de l’iceberg d’un conflicte molt complex en el que convergeixen múltiples factors. Tot plegat és el resultat de la convergència de una violència estructural, la que pateixen els menors no acompanyats i totes les persones refugiades i migrants que estan fugint dels seus països d’origen, i una violència cultural, que legitima els discursos d’odi i fomenta l’increment del racisme al nostre país.

Amb això no justifiquem les agressions ni els delictes ocorreguts per aquestes persones concretes, però si que condemnem criminalitzar a tot un col·lectiu pels delictes d’alguns.

Ens trobem davant d’un conflicte complex, originat per una crisi humanitària global, en el que a més intervenen múltiples administracions, amb diferents responsabilitats i competències i pocs recursos, fet que encara complica més la seva gestió. Per aquest motiu estem convençudes que cal una intervenció global, cal potenciar la col·laboració de tots i totes per poder abordar el conflicte des de les seves diverses vessants, comunitària, cívica i de drets humans.

Verònica Soler
Politòloga, conflictòloga i mediadora
Ohana Cooperativa (www.ohana.cat)

Comparteix aquesta notícia

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *